atenea

Atenea, una secció del Casino Menestral,   porta a la ciutat de Figueres una tasca important, com és la de convidar  persones de renom, en els diferents camps de la cultura i coneixement. Enguany ha programat un cicle de  xerrades on el tema principal ha estat l’Ètica. L’Ètica en cada un dels apartats en què la persona convidada n’és especialista.  He pogut assistir a tres de les conferències del cicle.

La primera xerrada fou d’ètica i educació a càrrec de Salvador Cardús,  va tenir un gran èxit d’aplaudiments entre els assistents, no va dir res que no digui cada dia pels programes que sovinteja com a orador professional i mediàtic. Penso  que sota aquest títol, Ètica i Educació, el Sr. Cardús podia haver-se prepara’t la conferència, però no va ser així, va improvisar amb les mateixes anècdotes de la darrera xerrada en què el títol no era el mateix, no va aportar gaire res. I sota tanta entrega del públic no hi haver ocasió per fer-li preguntes, ja que l’entusiasme col·lectiu respecte al conferenciant era de clamor i convenciment. Al meu entendre, però, un orador que fa trampa amb l’oratòria.

La  tercera xerrada, la segona a la qual vaig assistir,  fou d’ètica i economia, amb doble públic que l’anterior, suposo que  perquè el conferenciant és polèmic,  respecte al que diu la veu majoritària dels que ens tenen acostumats els medis. Un públic molt més nombrós i ampli respecte a l’edat, que va fer que la sala Abdó Terrades del Casino Menestral quedés tan petita que molts estaven a fora, però varen poder seguir, ja que el conferenciat va fer els seu discurs a peu dret i en to alt. Qui sigui seguidor o hagi escoltat l’Arcadi Oliveras, en alguna altra ocasió, podia pensar que es fa repetitiu, però va tenir la capacitat de cenyir-se al títol de la conferència des de la seva postura, i podem estar-hi o no d’acord, amb els seus plantejaments. Va insistir a ser concís per poder tenir temps a obrir torn de paraules, ja que això ajuda al públic a entrar en reflexions. Concís ja que va començar amb el títol “L’economia actual no entén d’ètica”.

La quarta xerrada sota el títol de Ètica i Religió del teòleg Gaspar Mora, un gran especialista del tema,  va estructurar el tema i el va fer entenedor per a un públic no especialista, va fer un repàs sobre l’ètica, ja que no és un tema senzill. Va  centrar el tema no en la religió i l’ètica sinó en el seu vincle amb el cristianisme.   L’ètica i el cristià. El tema central, amb l’explicació del pas de la caiguda de la sacralitat de Déu com un tot i de la secularització del pensament per entrar en una sacralització de l’ésser humà, va aportar reflexions interessants.  El discurs va tenir un espai curt de temps ja que el seu presentador va fer una conferència prèvia sobre el conferenciant que va deixar al públic sense espai per a la intervenció. Un tema tan important com és l’ètica pròpiament dita en un moment de crisis de valors en què calia aclarir molts conceptes. Hi ha encara confusió entre l’ètica i la religió en l’actualitat per part de moltes persones.

El Sr. Mora, va tenir temps de fer la primera pregunta ètica que s’ha qüestionat l’ésser humà en el moment que entra l’ètica pròpiament entesa, amb els moderns. Què fem?

La següents preguntes, com ho fem? I per què ho fem? Varen quedar al tinter, ja que es va centrar  en la vida de Jesús i en els evangelis, no en la Llei de Déu com feien els antics, un gran pas.

He dit tot això, per a dir que a Atenea al meu entendre, li cal fer-se les tres preguntes ètiques que cal repetir-se constantment per avaluar-se i millorar:

Què fem? Com ho fem? Per què ho fem?

A la junta els vaig fer un suggeriment, de fer presentacions més breus, i recuperar els debats que es feien després del discurs de la persona conferenciant, per entrar en reflexió, que és al meu entendre per al que han de servir els cicles de xerrades.

Pot passar que no serveixin per a la reflexió per dos motius: o bé perquè el discurs és buit o bé perquè no es crea l’espai adequat  a per un petit debat.

Com que Atenea  té un públic molt entregat i poc atrevit encoratjo a la Junta a fer-se les reflexions convenients.