dimecres, 18 de gener del 2017
dilluns, 21 de març del 2016
21 de març
la flor del codonyer
colora clara i sensible la mirada
i gotes
d'aigua damunt la terra
per fer brotar la llavor
surt, fràgil com un ble
brots i botons arreu dels arbres
atenta observo el camí de la formiga
la llavor fa esforç davant meu,
sento com pren aire i
esclata la flor del cirer
Dia de la Poesia
neus
dimarts, 5 de gener del 2016
L'AMIC INVISIBLE
Carai, m'agrada que el meu amic es faci
visible, no només de tant en tant, sense
haver d'oferir-me un "pongo",
a sorteig. L'amic, és aquell que sense ser-hi el sents a prop, que pots
comptar-hi, sense haver de confirmar per waps
que has quedat, que el saps tant proper que en veure una trucada perduda,
et truca i es preocupa, potser no esta a
la llista de grups i no l'enviïs mai cap imatge, cap "movie" i cap acudit dels que es twittejen per la xarxa. Per riure, reserves poder-ho fer junts, de costat per
agafar-vos, o cara a cara, per veure-li els ulls que et miren sense
judiciar-te, i com es fonen les arrugues en la comissura dels llavis. L'amistat
et sedueix per seguir amics malgrat i gràcies a que som diferents.
En un parell de dècades, la figura de l'amic invisible s'ha convertit en un
clàssic de les festes, com jugar a la Loteria o quelcom similar, com si l'amic
et surtis de la sort!
L'amic surt d'un lligam fort d'acceptar-se, d'una vivència conjunta, d'un somriure atzarós
que ens ha unit sense esperar. L'amistat és un fenomen complexa i multi
referencial però visible en el saber estar,
d'entendre que a la vida hi ha etapes, moltes absències i presències de Soledad
sense veure l'amic, només tenir-lo a l'horitzó et fa sentir imprescindible.
La sorpresa de l'amic invisible esdevé un oxímoron ja que sempre l'amistat és
visible i quan es fa invisible és que hi ha verí per amagar. L´amic invisible de compromís serveix per
mantenir el consum a la línia, de complir i ser acceptat, per rebaixar la
tensió acumulada a la feina, com una teràpia d'espai i superficial de
distensió. Per minvar la poca
satisfacció de la vida laboral de cada dia, es necessita de catarsis d'afecció
en moments, l'afecció del Nadal que anomenem fins i tot per acceptar-lo
solstici d´hivern, i així còmodament
poder-lo visibilitzar.
Si el que cal és una teràpia en l'ambient
laboral, si us plau no pressioneu les persones professionals, treballadores que
estan desbordades per atendre la demanda de la ciutadania farta de fer-la córrer
per despatxos sense resoldre, el que han de fer els governants, com amics
invisibles, és alliberar-nos de la lletra petita, la lletra si la posem a la
mateixa mida, s’entendrà i no caldrà ser expert en dobles llenguatges que
confonen. L´amic és aquell que també entén
que la teva vida et correspon a tu i no a ell, perquè sap que tot no li pots
confiar, la teva part anirà amb el teu fat , que és propi i no compartible.
Gracies a tots el amics visibles i aquells que
invisiblement se m´han fet visibles.
dissabte, 21 de novembre del 2015
CONTRADICCIONS
Viatjar i fer vacances poden ser conceptes contradictoris si entenem
que les vacances és un espai de temps per desconnectar de la realitat diària o
laboral.
No hi ha viatge perfecte, ni vacances recomanables. Sempre, la mirada és particular i personal,
de fet podem fer viatges virtuals còmodament sense moure'ns de casa. Sovint es
fan viatges en poc temps com si es veiés a vol d'ocell, sense poder gaudir de
viure en el lloc on es visita, que realment és com es coneix un entorn, ramats
de turistes que no saben o no recorden on han estat o en quin any hi van estar.
A la tornada de les vacances, lluny de l'espai urbà en el que visc la
vida de cada dia, observo que he reposat, he deixat fluir el meu rellotge
intern -que fés el seu tempo-el meu cos s'ha dormit quan ha volgut, ha
despertat quan n'ha tingut ganes.
Un lloc molt senzill que m'ha
omplert d'emocions on he trobat persones amb una candidesa pura, honesta, sense
grans especulacions, les illes tenen això, m'ha permès pensar i reposar, un lloc tan tranquil. En aquesta illa la població jove encara marxa
de forma massiva des dels anys vuitanta envers a països desenvolupats, cercant
allò que no tenen, grans infraestructures i serveis a EUA i Canadà, complir el somni de poder comprar en centres comercials i
fer allò que la publicitat els ha venut.
Una contradicció més, ben cert, jo cercava el que just la població en
fuig, on no passa res més que el dia a dia de la naturalesa.
Encara per una part important de la població, en el món actual europeu,
les vacances i els viatges són una necessitat social. I la vida de qui treballa
permet desplaçar-se a les ciutats europees petajades per viatgers de low cost individual i big cost mundial, o al sudest asiàtic
en preus assequibles i amb molt confort per inquiets i joves, o els viatgers
que van a l'Africa cercant noves experiències i sentir-se exploradors. Totes vivim en contradicció, siguem les que
siguem, ni més ni menys bones, totes amb les nostres desmesures, en més o menys
grau depèn de com ho miri o ho analitzi.
Per una banda, en el món
occidental, trobem els que cerquen poder independitzar-se de la família, altres
que marxen a fer màsters per formar-se més i més, els que fan de cambrers amb
titulacions universitàries per obrir-se lloc, o a treballar a canvi de poder
viatjar, altres en programes d'inserció,
i de protecció que esperen amb candeletes
polítiques que els afavoreixin per sobreviure en un món on es necessiten capacitats
de sortir-se'n o bé saber-se conformar amb poc sense veure's privat per a la
supervivència bàsica.
Per altra banda, trobem els milers de desplaçats que van fugint de Síria
cap a Europa, que no coincideixen però conviuen en els mateixos espais de
travessa de terres en les costes abarrotades de turistes, on arriben barques
d'immigrants a la deriva.
Totes elles migrats al cap a la fi, des de diferents perspectives, enyorats dels seus, però, mai no ho manifestaran. Unes cerquem
sensacions, emocions i projeccions personals, altres sobreviure del lloc d'on fugen. Totes a
més, tenen un altre punt en comú arriben
a països llunyans i desconeguts amb una difícil comunicació idiomàtica sense
comprendre la cultura i la realitat que els envolta en l'actualitat, només sota
la visió estereotipada i idealitzada del lloc que els han venut de l'espai.
Altres, trobar el món que els hem mostrat o que els familiars expliquen com una
faula falsa, dient que aquí tot es possible, però, sense dir que tot té un preu
- molt alt d'esforç, dedicació i enyor-.
Uns porten flors d'Holanda, collides a Etiòpia, altres records
originals del producte local fabricats a la Xina, encara que siguin del país mes llunyà, tothom
sense excepció hem participat del consum global mundial en mans de capital
xinès.
Benvinguts a la vida que és l'eterna contradicció, i Figueres no n'és una excepció.
Flores, 11 d'agost 2015
dimarts, 21 de juliol del 2015
Soledat
publicat al Setmanari de l'Alt Empordà, dimarts 21 juliol 2015.
SOLEDAT
Una
ramblejada convocada a Figueres em va fer reflexionar vers la
Soledat. La sensació que vaig tenir passejant em va portar a pensar
en les rutines perdudes, la de passejar rambla amunt i rambla avall
sola o amb colla, era una necessitat.
Sentir
la soledat en un planeta tan humanament ocupat és gairebé un
oxímoron, sabent que hi ha poblacions que superen el milió de
persones en gran urbs en tots els continents, i en totes hi ha
persones soles o bé que pateixen soledat. La Soledat se sent quan
esdevé una càrrega que empresona la clarividència, la
concreció i el sentit de la pròpia vida.
El
sentiment i la sensació de sentir la Soledat té poc a veure amb la
d'estar sol. La soledat apareix fins i tot, estant envoltat de
família o d'amics, segurament que les cultures afronten de forma
diferent el sentiment de la soledat, ara bé, no podem pas
frivolitzar una qüestió que fa patir a les persones que viuen
soles, o la senten.
Qui
manifesta el patiment de sentir-la ho relata com una sensació de
buit intern, de reclusió obligada, d'incomprensió que li provoca
malestar. El fet de produir malestar i sentir-lo permanentment
a la llarga es converteix amb una malaltia, entesa per malaltia
l'absència de benestar.
Segurament,
que socialitzar-nos es bo, però l’exageració d'activitats ja de
ben petits - tenir les agendes familiars amb tot el temps ocupat-,
segurament fa que s'afronti menys l'espai d'estar sol, com un
benefici i com una necessitat. Les persones hem de ser capaces i ser
coneixedores que el fet de saber estar sols a cada etapa del cicle
vital ens serveix per l’autoconeixement i directament per saber
escoltar a l'altre, i o bé senzillament per saber si volem o no
estar acompanyats.
Afrontar
la Soledat és un aprenentatge vers a respectar-se a si mateix, i per
tant és una virtut per superar pors que sovint es volen compensar no
estant sols. És dir adéu a les pors interiors i aprendre a estar
amb nosaltres mateixos, o bé estar amb els altres sense
transmetre'ls les pròpies pors i evocar-los malestars aliens.
Una
possibilitat per fer-la suportable en la vida diària es seguir una
rutina tal i com feia Kant ja que aquesta l'ajudava a suportar el
propi malestar.
De fet trobem
paradigmes on la soledat és una gran aliada com són els viatgers
solitaris, o bé la Soledat dels maratonians o dels corredors de
fons. Uns a part de viatjar fan un treball de vida interior de
recorregut propi sense compartir en el moment tot el que els passa
encara que més tard ho expliquen com un relat molt singular, obviant
les experiències espirituals que han viscut. Els altres, els
maratonians expliquen que en el moment de sentir-la i patir-la ningú
més que ells es poden entendre, diuen fins i tot que el corredor del
costat no pot sentir el mateix, per tan tot i estar acompanyat es
senten sols, en la immensitat del seu jo. Per cert, tant la Soledat
dels maratonians com les dels viatgers són soledats buscades que
segurament els serveix per afrontar la soledat de la pròpia vida.
Us convido a
ramblejar en soledat.
dimarts, 19 de maig del 2015
POLITICA
Dinava amb unes amigues entusiastes del bon menjar, per nosaltres
menjar sa - un corrent força dominant en un sector de la societat actual- i el
tema clau de la nostra conversa fou la cuina.
De fet, va sorgir la cuina cercant un tema poc compromès, d'una banda
perquè cap de les presents volíem entrar a parlar de la campanya de les
eleccions locals i municipals del dia 24 de maig, quan sabíem que les nostres
postures podien ser molt diferents i per altra banda com persones madures cap
volia convèncer a l'altre de res, tenim una edat i soms molt respectuoses,
cadascuna amb el seu compromís i també coneixedores de les nostres
contradiccions.
Debatent vers la cuina els punts d'interès que ens vàrem ocupar foren: el
producte local, els productes bio, de mercat, de proximitat, del
que va bé menjar, com cuinar i de les noves formes de presentació. Dels canvis
que ha sofert la cuina anomenada tradicional, que era més de festes i de dies
de celebracions vers el menjar quotidià, més ràpid i poc elaborat. De la gran
oferta de menús diaris que ofereix la ciutat de Figueres, que van d'un ventall
molt ampli entre els molt pràctics i senzills, a més complexes de presentació i
elaboració, i sempre defugint dels que ofereixen un fregit rescalfat.
El tema de la cuina ens va situar en un pla, de tranquil·litat i de
confiança per inclinar-nos vers les perspectives que tenim davant del menjar, i
com de meravelloses ens conservem, de ser o no vegetarianes. Animades en la
conversa, mentre un bon vi ens acompanyava, ens van endinsar en la política més
profunda, què és la decidir qüestions molt importants com què menjar i el
compromís de quedar per cuinar conjuntament a casa de la que escriu.
Ep! aquí ens vàrem adonar que el tema central es complicava per
definir producte local, producte Bio i producte sa. Mare
meva la que és va embolicar, la polèmica es va obrir i es va allargar.
Evidentment, decidir: on? que? i amb quina premissa comprar els productes
per elaborar un plat. . Havíem de comprar i analitzar conjuntament durant un
dia tot el procés, des d'adquirir el menjar. transformar-lo fins a degustar-lo.
Aleshores, la interrogació i el dubte sorgí davant d'una triada complexa potser
més i tot què la pot esdevenir a la política local.
Sabedores que les decisions, no eren nostres ino estaven en les nostres
mans sinó en l'oferta que vàrem trobar en el mercat, i evidentment del model
polític de transport, de les subvencions agràries, de la política alimentària,
de productes permesos o no, de consum responsable, i productes respectuosos amb
el medi natural i amb el medi social de la nostra ciutat.
Primera
cosa que férem fou sortir a comprar a peu, amb un carretó i amb bosses de roba
reciclades aleshores vàrem acabar comprant per fer una sopa d'all d'aquí, això
pensem, i verduretes al vapor sense saber l'origen de l'hivernacle on havien
crescut, ara sí, eren Bio (almenys la normativa actual ho
havia considerat així) i tot darrera una infusió de te a la menta. Evidentment,
per sort a la tecnologia de la gran cuina, per postres un bon gelat, fet amb
suc de fruita natural glaçat emulsionat amb una culleradeta d'oli extra verge
premsat en fred, i unes gotetes de licor de violes amb l'ajuda d'una
batedora termomix, tot elaborat per les amigues que no volíem
parlar de política.
Bon profit!
publicat al Setmanari de l'Empordà, dimarts 19 de maig 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)