La diversitat social, és un
fenonem que trobem a Figueres i a totes les ciutats del nostre entorn, i en
totes les èpoques de la història. No pensem pas que ara és més que mai. De
fluxos migratoris n’hi hagut sempre, catalans a Cuba, catalans a Alemanya,
murcians a Catalunya per construir les vies dels trens, els andalusos dels anys
seixanta, i la darrera migració amb dos col·lectius majoritaris, per una banda
nord-africans cridats per a treballar els camps a preus baixos perquè ningú volia
treballar, i sud-americans cridats per cuidar dels nostres avis adinerats que
els familiars atavaletats no podíem assistir.
Ara, tot són lamentacions,
quanta gent que arribat! No els hem cridat? Eren més barats, i ara no ens
interessen, oblidem que són persones com
nosaltres i que justament hem de treballar perquè siguin ciutadans de ple dret,
que tenen una opinió pròpia, conscient i responsable.
Aquesta diversitat no és una
qüestió menor, i per afrontar els reptes hem d’aprendre a conviure en la
diversitat i això exigeix l’aprenentatge d’un valors. El nostre futur només
depèn de la capacitat que tinguem com a ciutadans de crear espais per a fer
compatible el coneixement dels valors democràtics, i això és una tasca de
tothom, per aconseguir la finalitat que les persones, sense exclusions,
adquireixin l’etiquetatge de ciutadans. No si val i no podem fer diferències, i
sembla què és la tònica dominant de l’etnocentrisme actual, que els primers
d’un lloc tenen més drets. Els drets els hem de lluitar cada dia, i no ens
deixem enganyar, pel domini majoritari de voler-nos carregar allò que es
diferent, en la diferència hi ha la riquesa. No podem tolerar que el pitjor
enemic de l’últim sigui el penúltim, i encara menys que els que no es varen
queixar dels penúltims ara es queixin dels últims: No puc com a persona
acceptar el populisme que creix com una taca d’oli.
Neus Fàbregues
Publicat a Ciutat dels
Brivalls 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada