EXPLORADORA I ACTIVISTA

Les causes que no podem afrontar com a societat els hi dediquem un dia, anomenat Dia Internacional de... més el nom del motiu abordar, el dia 2 d'octubre fou el Dia Internacional de l'Educació Social. Una jornada dedicada a la reflexió vers la tasca de l'educació social.

En termes generals s’entén que l'educadora social és la persona que acompanya a l'altre. Sinó s'especifica com es fa i amb quins objectius, el terme acompanyament, pot portar a moltes confusions o interpretacions.

En una ocasió l'arquitecta i urbanista Itziar Gonzalez, en unes Jornades d'educació social celebrades a Tarragona, es va definir com una exploradora de l'entorn.  Ara, en el temps manllevo la paraula per acotar millor la idea d'acompanyament. La paraula exploradora l'ha vaig sentir molt propera, transmet inquietud i  presència alhora. Entenc que per acompanyar també s'ha de ser còmplice de les  inquietuds i problemàtiques de l'altre i així poder  forjar relacions d'interdependència entre totes les parts: persona i societat.

Hi ha moltes formules, tècniques, mètodes, i maneres de fer-ho, em decanto per la de l'estudi entès com el terme que entra a dins de les coses i les vol entendre per tal que a partir d'entendre-les es puguin acceptar per conviure o rebutjar per canviar-ho. L'educació ha d'estar a alçada de les realitats que vivim  per poder estar presents i acompanyar en un món mutant. L'educador no pot restar impassible a les necessitats de l'entorn ha de poder explorar noves formules i nous camins.

Si tenim en compte que les realitats socials són molt complexes i de difícil manejar, cal entendre tot el que envolta l'entorn social des de diferents mirades. Estem davant d'una lluita activa per fer-se lloc i situar-se dins la societat. Encara que a vegades només s'aconsegueix estar pels marges, en un raconet, o passar-hi de puntetes..... Situar-se en l'espai i trobar l'equilibri entre totes les peces d'aquest entorn és el repte de l'educador social. Els models protocol·laris fan a uns usuaris experts dels recursos, sense plantejar-se fer polítiques actives per fer uns ciutadans lliures, independents,  actius a l'entorn en què viuen. Cal convidar-los a ser exploradors i activistes.

Neus Fàbregues

Educadora social

Col. 9913

Bona!

Dono la benvinguda a la presentació que ha fet la Generalitat de Catalunya d' un Pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, un projecte que compta amb l'acord inicial de les entitats socials del sector de la salut mental, que han constatat que, per primera vegada, l'estratègia s'ha abordat des d'una perspectiva transversal. Les entitats han consensuat el seu contingut amb els departaments de Salut, Benestar Social i Família, Ensenyament, Justícia, Empresa i Ocupació, Interior i Economia i Coneixement. Una fita inèdita, tradicionalment reivindicada per les organitzacions, que aquesta vegada ha fructificat, el més interessant d'aquest Pla és el consens en què han arribat totes les parts implicades. És una ocasió important per les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat en el seu trajecte de vida poder comptar amb una voluntat en què de forma transversal tots els àmbits de la seu dia a dia si veuen representats tan en l'aspecte laboral, de formació, de salut, d'habitatge, social, familiar i legal on el compromís i la responsabilitat per abordar-ho de forma social i acceptar-ne la complexitat. Ens trobem davant d'un problema que fins ara només es donaven respostes mèdiques, les respostes s'han de cercar en la pròpia societat i en la vida del dia a dia, no ocupant-los sinó facilitant-los espais per crear la seva pròpia experiència de vida com a persona, i la societat i l'entorn ha d'entendre que són situacions canviants i per tant requereixen una atenció social personalitzada que vol dir única i diferenciada, però en el sí de la societat.

A finals dels anys 70 la ciutat de Trieste va viure un projecte avançat de Pla integral de salut mental, portat a terme per un corrent conegut com Antipsiquiatria de mans de Franco Basaglia, on la implicació de tots els agents socials de la ciutat de Triestre i la regió del Veneto varen acordar fer un procés de desinstitucionalització. Les persones amb una institucionalització de llarga durada van viure un procés de canvi molt complexa i difícil, aleshores semblava una des protecció d’empara. És va tancar el psiquiàtric de la ciutat de Triestre  i va ser una oportunitat per construir-se com persones i ciutadans participatius on la societat va absorbir una majoria de persones durant anys institucionalitzades i fou possible gràcies a la implicació de tots els agents socials de la ciutat.

El Pla aprovat ara, ha d'ajudar en el temps a recuperar l'interès per part de la societat en general d'entendre que les persones amb patiment mental han de poder construir-se com a ciutadà de ple dret dins de l'entorn social més immediat i no els no és fàcil, si tenim en compte que el concepte de llibertat és un valor que no es treballa en el fet d'assumir responsabilitats i perdre tutoratge. Prendre la part que li correspon a cadascú en el procés de construir-se com a ciutadà vol dir, entendre el ritme i les sinergies determinades per cada persona en el moment en que es troba del seu projecte vital que és canviant, temporal i variable en la vida i més en el camp de la salut mental.

Per tal que aquest Pla arribi a bon port necessitem com a societat molta pedagogia social, perseverança en el treball transversal de totes les parts implicades i paciència per poder desenvolupar-lo ja que entenem que hi ha de participar en primera persona el propi subjecte implicat.

Combatre l'estigmatització i el llastre del concepte de salut mental d'anys no es tasca fàcil, com més ciutadania implicada en la gestió del pla, millor per poder des etiquetar i desconstruir molts aspectes decadents i poder construir ciutats acollidores i inclusives.

Una oportunitat única per excusar els anys d'espera i una oportunitat també pels professionals que fa temps que reivindiquen els aspectes socials i laborals de les persones amb patiment mental i que són cabdals en el procés de construcció en la interrelació a la que han d'arribar com a ciutadans de ple dret.

Ara, després d'aquesta aprovació, només cal esperar les partides pressupostàries destinades a la proposta presentada i veure si la disponibilitat econòmica va en relació al Pla per poder-se desenvolupar-lo tal i com ho han entès les parts .

Neus Fàbregues Teixidor

educadora social

TREBALL FINAL DE GRAU

La dimensió corporal en l'educació social

http://ubuntuone.com/7kjnidR9ijIOuUbGokhaRB

Rotonda de bones noticies

Els camins per a si mateixos són punts d'encontre  per altres camins. Estic en el camí del present, un present continu.  El rètol de demà brolla i no s'atura el veig  llunyà. 

Arribar a la fita és el desig satisfet i s'esfuma com l'ahir.

Em quedo en el camí de la presència, de sentir l'absència, l'absència de la presència i sentir l'absent present per mantenir el demà llunyà, al davant, sense mai atrapar-lo.

gener 2014