Bona!

Dono la benvinguda a la presentació que ha fet la Generalitat de Catalunya d' un Pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, un projecte que compta amb l'acord inicial de les entitats socials del sector de la salut mental, que han constatat que, per primera vegada, l'estratègia s'ha abordat des d'una perspectiva transversal. Les entitats han consensuat el seu contingut amb els departaments de Salut, Benestar Social i Família, Ensenyament, Justícia, Empresa i Ocupació, Interior i Economia i Coneixement. Una fita inèdita, tradicionalment reivindicada per les organitzacions, que aquesta vegada ha fructificat, el més interessant d'aquest Pla és el consens en què han arribat totes les parts implicades. És una ocasió important per les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat en el seu trajecte de vida poder comptar amb una voluntat en què de forma transversal tots els àmbits de la seu dia a dia si veuen representats tan en l'aspecte laboral, de formació, de salut, d'habitatge, social, familiar i legal on el compromís i la responsabilitat per abordar-ho de forma social i acceptar-ne la complexitat. Ens trobem davant d'un problema que fins ara només es donaven respostes mèdiques, les respostes s'han de cercar en la pròpia societat i en la vida del dia a dia, no ocupant-los sinó facilitant-los espais per crear la seva pròpia experiència de vida com a persona, i la societat i l'entorn ha d'entendre que són situacions canviants i per tant requereixen una atenció social personalitzada que vol dir única i diferenciada, però en el sí de la societat.

A finals dels anys 70 la ciutat de Trieste va viure un projecte avançat de Pla integral de salut mental, portat a terme per un corrent conegut com Antipsiquiatria de mans de Franco Basaglia, on la implicació de tots els agents socials de la ciutat de Triestre i la regió del Veneto varen acordar fer un procés de desinstitucionalització. Les persones amb una institucionalització de llarga durada van viure un procés de canvi molt complexa i difícil, aleshores semblava una des protecció d’empara. És va tancar el psiquiàtric de la ciutat de Triestre  i va ser una oportunitat per construir-se com persones i ciutadans participatius on la societat va absorbir una majoria de persones durant anys institucionalitzades i fou possible gràcies a la implicació de tots els agents socials de la ciutat.

El Pla aprovat ara, ha d'ajudar en el temps a recuperar l'interès per part de la societat en general d'entendre que les persones amb patiment mental han de poder construir-se com a ciutadà de ple dret dins de l'entorn social més immediat i no els no és fàcil, si tenim en compte que el concepte de llibertat és un valor que no es treballa en el fet d'assumir responsabilitats i perdre tutoratge. Prendre la part que li correspon a cadascú en el procés de construir-se com a ciutadà vol dir, entendre el ritme i les sinergies determinades per cada persona en el moment en que es troba del seu projecte vital que és canviant, temporal i variable en la vida i més en el camp de la salut mental.

Per tal que aquest Pla arribi a bon port necessitem com a societat molta pedagogia social, perseverança en el treball transversal de totes les parts implicades i paciència per poder desenvolupar-lo ja que entenem que hi ha de participar en primera persona el propi subjecte implicat.

Combatre l'estigmatització i el llastre del concepte de salut mental d'anys no es tasca fàcil, com més ciutadania implicada en la gestió del pla, millor per poder des etiquetar i desconstruir molts aspectes decadents i poder construir ciutats acollidores i inclusives.

Una oportunitat única per excusar els anys d'espera i una oportunitat també pels professionals que fa temps que reivindiquen els aspectes socials i laborals de les persones amb patiment mental i que són cabdals en el procés de construcció en la interrelació a la que han d'arribar com a ciutadans de ple dret.

Ara, després d'aquesta aprovació, només cal esperar les partides pressupostàries destinades a la proposta presentada i veure si la disponibilitat econòmica va en relació al Pla per poder-se desenvolupar-lo tal i com ho han entès les parts .

Neus Fàbregues Teixidor

educadora social