Els camins per a si mateixos són punts d'encontre per altres camins. Estic en el camí del
present, un present continu. El rètol de
demà brolla i no s'atura el veig llunyà.
Arribar a la fita és el desig satisfet i s'esfuma com l'ahir.
Em quedo en el camí de la presència, de sentir l'absència, l'absència
de la presència i sentir l'absent present per mantenir el demà llunyà, al
davant, sense mai atrapar-lo.
gener 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada