dijous, 21 de juny del 2012

YUSSARA MILLER


Expressió social a través del cos.
comunicació, desenvolupament, creació, acció i relació interpersonal.
La consciència corporal fa servir el cos com a mitjà d’expressió, investigació i comunicació per a crear i estructurar un llenguatge corporal propi i poder desenvolupar el moviment com a forma de comunicació no verbal. A partir de la improvisació sobre la noció d’espai i la noció de ritme corporal s’estimula l’expressivitat individual i grupal per esdevenir un recurs dins de l’àmbit de la formació personal al llarg de la vida.
A la comarca de l’Alt Empordà  hi ha un grup de dones que des fa un temps estan  fent un treball d’experimentació corporal guiades per la dansarina Isabel Ximenes alumne de Klaus Vianna, a fincada des de fa divuit anys a la comarca. Per avançar en el treball de l’experimentació del moviment gaudirem de la presència i formació  durant una setmana del mes de juliol de forma intensiva de la doctora Yussara Miller pedagoga de la tècnica de Klaus Vianna. A banda de l’intensiu d’una setmana, també té previst fer una jornada d’un dia oberta al públic, sense condició de gènere, per aquelles persones que tinguin un interès pel treball corporal i que vulguin fer un tast de moviment i l’expressió corporal.  La jornada oberta al públic tindrà una durada de tres hores pel mati, un descans i tres hores per a la tarda.
La Yussara és una persona docta amb experiència professional i reconeguda professionalment que ens portarà sense cap mena de dubte a aprofundir en la improvisació a partir d’una tècnica que de forma individualitzada personalitzarà per a tots aquelles que hi assisteixin. El seu treball es basa en la recerca i en transmetre l’autonomia del cos com un ens lliure i amb vida pròpia.
Només per fer memòria al  nostre cos que neix amb elasticitat i per mantenir-la s’ha de treballar vers una projecció de moviment per a fer possible que el nostre cos es mogui trobant l’equilibri en el propi moviment.
El ritme del dia a dia ens fa viure d’una forma fragmentada i amb les classes magistrals de dansa de la Yussara esperem poder tenir una actitud diferent davant la vida entesa com una revolució del nostre cos a partir de l’actitud i del moviment corporal i així possibilitar un canvi de consciència a través del cos i alhora també del nostre entorn.
Esperem poder gaudir de la tècnica de moviment reconeguda arreu i que podem tenir experiències corporals per a posar-les a  a la pràctica en la vida diària.

diumenge, 10 de juny del 2012

Cal parlar de la crisi.


Passar de puntetes amb la boca tancada, el cap cot, mirant al buit i no dir les coses pel seu nom, no resolt ni ajuda a sortir de la crisi. Si obviem la situació és acceptar i exaltar el conformisme.
No és una crisi puntual sinó  una guerra econòmica que ens ha declarat el món financer, un deute privat que hem de fer front amb diner públic, un diner públic que administren irresponsables que viuen fora de la realitat social que maneguen uns partits polítics responsables de la situació en la que ens trobem, tots amb la seva part de coresponsabilitat segons el poder que han exercit. Amb un logotip comú, el nas d’en Pinotxo, mitges veritats que duren el moment en que parlen.
Parlen de rescat i no hem de confondre que es rescaten ells mateixos, el seu capital.  No rescaten cap persona del carrer ni de l’entorn  social, ni els elements culturals, res que afecta a les persones d’arran de terra, de la ciutadania emprenyada, indignada, de la que ha treballat i que no ha especulat, que ha viscut i viu amb la tranquil·litat de ser persona preocupada pel futur del planeta, humil, que de prop o de lluny s’ha preocupat, però ha cregut que algú amb seny resoldria els seus problemes. Només han resolt l’interès econòmic globalitzat, fent polítiques d’endeutament privat, personal i institucional. I que ara pagarem durant generacions un deute extern que molts trobàvem injust quan el patien països en vies de desenvolupament... Sí, estem allà mateix i sembla increïble ara soms els països del sud del món occidental, aquells que acollíem i que amb la suor dels altres volíem viure com els serials de la televisió, viatjar amb primera classe, ah..! i a “low cost”, tenir un cotxe nou cada any, vacances pagades, i un pla de jubilació tan era on s’invertien el nostre capital, el rendiment era el que comptava.
Estem dins d’un neofeudalisme europeu i nosaltres diguem que vivim en una democràcia... això és Dictadura econòmica, poca broma, i només escolto la frase: "és el que hi ha". No! és el que nosaltres volem que hi hagi. Fins quan?
És el moment de fer debats de quin model i a quin paradigma cal orientar-nos: al dret natural, a l’antiga Grècia, la economia de subsistència, a la pressió fiscal dels països del nord, al canvi de codi penal on s’empresoni als qui fan malversació del diner públic, a l’economia del do enfront l’economia de mercat, fer una crida a la insubmissió econòmica fins que no hi hagi una gestió racional dels recursos...tot són idees per a debatre i començar.
Neus Fàbregues