Carai, m'agrada que el meu amic es faci
visible, no només de tant en tant, sense
haver d'oferir-me un "pongo",
a sorteig. L'amic, és aquell que sense ser-hi el sents a prop, que pots
comptar-hi, sense haver de confirmar per waps
que has quedat, que el saps tant proper que en veure una trucada perduda,
et truca i es preocupa, potser no esta a
la llista de grups i no l'enviïs mai cap imatge, cap "movie" i cap acudit dels que es twittejen per la xarxa. Per riure, reserves poder-ho fer junts, de costat per
agafar-vos, o cara a cara, per veure-li els ulls que et miren sense
judiciar-te, i com es fonen les arrugues en la comissura dels llavis. L'amistat
et sedueix per seguir amics malgrat i gràcies a que som diferents.
En un parell de dècades, la figura de l'amic invisible s'ha convertit en un
clàssic de les festes, com jugar a la Loteria o quelcom similar, com si l'amic
et surtis de la sort!
L'amic surt d'un lligam fort d'acceptar-se, d'una vivència conjunta, d'un somriure atzarós
que ens ha unit sense esperar. L'amistat és un fenomen complexa i multi
referencial però visible en el saber estar,
d'entendre que a la vida hi ha etapes, moltes absències i presències de Soledad
sense veure l'amic, només tenir-lo a l'horitzó et fa sentir imprescindible.
La sorpresa de l'amic invisible esdevé un oxímoron ja que sempre l'amistat és
visible i quan es fa invisible és que hi ha verí per amagar. L´amic invisible de compromís serveix per
mantenir el consum a la línia, de complir i ser acceptat, per rebaixar la
tensió acumulada a la feina, com una teràpia d'espai i superficial de
distensió. Per minvar la poca
satisfacció de la vida laboral de cada dia, es necessita de catarsis d'afecció
en moments, l'afecció del Nadal que anomenem fins i tot per acceptar-lo
solstici d´hivern, i així còmodament
poder-lo visibilitzar.
Si el que cal és una teràpia en l'ambient
laboral, si us plau no pressioneu les persones professionals, treballadores que
estan desbordades per atendre la demanda de la ciutadania farta de fer-la córrer
per despatxos sense resoldre, el que han de fer els governants, com amics
invisibles, és alliberar-nos de la lletra petita, la lletra si la posem a la
mateixa mida, s’entendrà i no caldrà ser expert en dobles llenguatges que
confonen. L´amic és aquell que també entén
que la teva vida et correspon a tu i no a ell, perquè sap que tot no li pots
confiar, la teva part anirà amb el teu fat , que és propi i no compartible.
Gracies a tots el amics visibles i aquells que
invisiblement se m´han fet visibles.
