dilluns, 21 de març del 2016

21 de març



la flor del codonyer
colora clara i sensible la mirada

i  gotes d'aigua damunt la terra
per fer brotar la llavor
surt, fràgil com un ble

brots i botons arreu dels arbres
atenta observo el camí de la formiga

la llavor fa esforç davant meu,
sento com pren aire i
esclata la flor del cirer

Dia de la Poesia

neus

dimarts, 5 de gener del 2016

L'AMIC INVISIBLE

Carai, m'agrada que el meu amic es faci visible,  no només de tant en tant, sense haver d'oferir-me un "pongo", a sorteig. L'amic, és aquell que sense ser-hi el sents a prop, que pots comptar-hi, sense haver de confirmar per waps que has quedat, que el saps tant proper que en veure una trucada perduda, et truca i es preocupa, potser no  esta a la llista de grups i no l'enviïs mai cap imatge, cap "movie" i cap acudit dels que es twittejen per la xarxa. Per riure,  reserves poder-ho fer junts, de costat per agafar-vos, o cara a cara, per veure-li els ulls que et miren sense judiciar-te, i com es fonen les arrugues en la comissura dels llavis. L'amistat et sedueix per seguir amics malgrat i gràcies a que som diferents.

En un parell de dècades, la figura  de l'amic invisible s'ha convertit en un clàssic de les festes, com jugar a la Loteria o quelcom similar, com si l'amic et surtis de la sort!
L'amic surt d'un lligam fort d'acceptar-se,  d'una vivència conjunta, d'un somriure atzarós que ens  ha unit sense esperar. L'amistat és un fenomen complexa i multi referencial   però visible en el  saber estar, d'entendre que a la vida hi ha etapes, moltes absències i presències de Soledad sense veure l'amic, només tenir-lo a l'horitzó et fa sentir imprescindible.

La sorpresa de l'amic invisible esdevé  un oxímoron ja que sempre l'amistat és visible i quan es fa invisible és que hi ha verí per amagar.  L´amic invisible de compromís serveix per mantenir el consum a la línia, de complir i ser acceptat, per rebaixar la tensió acumulada a la feina, com una teràpia d'espai i superficial de distensió.  Per minvar la poca satisfacció de la vida laboral de cada dia, es necessita de catarsis d'afecció en moments, l'afecció del Nadal que anomenem fins i tot per acceptar-lo solstici d´hivern, i  així còmodament poder-lo visibilitzar.

Si el que cal és una teràpia en l'ambient laboral, si us plau no pressioneu les persones professionals, treballadores que estan desbordades per atendre la demanda de la ciutadania farta de fer-la córrer per despatxos sense resoldre, el que han de fer els governants, com amics invisibles, és alliberar-nos de la lletra petita, la lletra si la posem a la mateixa mida, s’entendrà i no caldrà ser expert en dobles llenguatges que confonen.  L´amic és aquell que també entén que la teva vida et correspon a tu i no a ell, perquè sap que tot no li pots confiar, la teva part anirà amb el teu fat , que  és propi i no compartible.


Gracies a tots el amics visibles i aquells que invisiblement se m´han fet visibles.


Publicat el 29 de desembre  2015 al Setamanri de l'Empordà