Dinava amb unes amigues entusiastes del bon menjar, per nosaltres
menjar sa - un corrent força dominant en un sector de la societat actual- i el
tema clau de la nostra conversa fou la cuina.
De fet, va sorgir la cuina cercant un tema poc compromès, d'una banda
perquè cap de les presents volíem entrar a parlar de la campanya de les
eleccions locals i municipals del dia 24 de maig, quan sabíem que les nostres
postures podien ser molt diferents i per altra banda com persones madures cap
volia convèncer a l'altre de res, tenim una edat i soms molt respectuoses,
cadascuna amb el seu compromís i també coneixedores de les nostres
contradiccions.
Debatent vers la cuina els punts d'interès que ens vàrem ocupar foren: el
producte local, els productes bio, de mercat, de proximitat, del
que va bé menjar, com cuinar i de les noves formes de presentació. Dels canvis
que ha sofert la cuina anomenada tradicional, que era més de festes i de dies
de celebracions vers el menjar quotidià, més ràpid i poc elaborat. De la gran
oferta de menús diaris que ofereix la ciutat de Figueres, que van d'un ventall
molt ampli entre els molt pràctics i senzills, a més complexes de presentació i
elaboració, i sempre defugint dels que ofereixen un fregit rescalfat.
El tema de la cuina ens va situar en un pla, de tranquil·litat i de
confiança per inclinar-nos vers les perspectives que tenim davant del menjar, i
com de meravelloses ens conservem, de ser o no vegetarianes. Animades en la
conversa, mentre un bon vi ens acompanyava, ens van endinsar en la política més
profunda, què és la decidir qüestions molt importants com què menjar i el
compromís de quedar per cuinar conjuntament a casa de la que escriu.
Ep! aquí ens vàrem adonar que el tema central es complicava per
definir producte local, producte Bio i producte sa. Mare
meva la que és va embolicar, la polèmica es va obrir i es va allargar.
Evidentment, decidir: on? que? i amb quina premissa comprar els productes
per elaborar un plat. . Havíem de comprar i analitzar conjuntament durant un
dia tot el procés, des d'adquirir el menjar. transformar-lo fins a degustar-lo.
Aleshores, la interrogació i el dubte sorgí davant d'una triada complexa potser
més i tot què la pot esdevenir a la política local.
Sabedores que les decisions, no eren nostres ino estaven en les nostres
mans sinó en l'oferta que vàrem trobar en el mercat, i evidentment del model
polític de transport, de les subvencions agràries, de la política alimentària,
de productes permesos o no, de consum responsable, i productes respectuosos amb
el medi natural i amb el medi social de la nostra ciutat.
Primera
cosa que férem fou sortir a comprar a peu, amb un carretó i amb bosses de roba
reciclades aleshores vàrem acabar comprant per fer una sopa d'all d'aquí, això
pensem, i verduretes al vapor sense saber l'origen de l'hivernacle on havien
crescut, ara sí, eren Bio (almenys la normativa actual ho
havia considerat així) i tot darrera una infusió de te a la menta. Evidentment,
per sort a la tecnologia de la gran cuina, per postres un bon gelat, fet amb
suc de fruita natural glaçat emulsionat amb una culleradeta d'oli extra verge
premsat en fred, i unes gotetes de licor de violes amb l'ajuda d'una
batedora termomix, tot elaborat per les amigues que no volíem
parlar de política.
Bon profit!
publicat al Setmanari de l'Empordà, dimarts 19 de maig 2015
