El
caos és un bri d'esperança per l'educació, si cerquem etimològicament caos ve
del llenguatge protó indoeuropeu que vol dir molt obert, per tant
és un camí on tot potser possible. El significat s'ha anat transformant per
relacionar-lo directament amb desordre, de forma pejorativa i relacionat també
com a sinònim d'anarquia mal entesa.
El
caos és un estadi ideal per originar canvis, prendre altres vies i camins o
moviments diferents possibles i no previstos a la percepció diària ni en els
programes dels partits polítics. L'acció educativa tan en el procés de la
formació de les persones com a dins de la societat ve determinada per la
necessitat de crear espais de diàleg, per triar que pensem i com ho pensem, per
mitjà de diàlegs i sabers construïts amb base científica, per poder donar
respostes a les noves necessitats o bé formular-nos nous interrogants des de
l'acció educativa.
La
complexitat i les dinàmiques en l'aprenentatge s'acceleren, sembla ser a amb graus
de sensibilitat diferents, a desgrat de
molts, en la societat ens tenen alliçonats i acostumats a traves de les
tradicions, i que aquestes relacionen el caos amb una forma caòtica. Hi ha altres
formes i patrons, molt més oberts, on el caos és una forma més d'organització i
que de les noves generacions necessiten per voler donar resposta a les
necessitats canviants i generar menys frustració en el procés de creixement
personal.
En
el món social el caos és necessari com ascensor social, on tot es possible per
originar espais on la tensió entre els nous models ideals o utòpics i les
relacions de poder que mantenen els models clàssics, generen fricció i
provoquen distorsions no acceptades i força controlades sota el fenomen de la
por, on res és possible, només amb l'opció de seguir amb el que sempre s'ha
fet.
En
la metafísica, en l'espiritualitat, en la dansa com expressió artística, en
l'art en majúscula, el caos és i ha estat un espai perfecte i necessari per
construir nous reflexes oberts, espurnes d'il·lusió, desig com a camí,
manifestant canvis en les nostres actuacions quotidianes.
Superar
la por al caos és el camí per trobar respostes a l'agudesa punyent de la crisi
que ens envolta, per permetre fruir de la riquesa de la complexitat i de les
preguntes candides i innocents, i fins i tot ingènues, de la capacitat que com
educadors no podem perdre, per no perdre la subtilesa d'establir vincles per
transmetre el desig per aprendre.
L'art
necessita vies per expressar-se i llocs pels misteris, pel desconegut, que
només sorgeix de la incertesa, de l’experimentació, de la improvisació, i si de l'acció educativa en fem un espai obert
on els canvis i les incerteses es debaten, ens trobarem sense saber-ho aplicant
la teoria del caos matemàtic, que ens demostra que realment és una eina precisa
per a la resolució de problemes i s'obtenen resultats concrets, emprada en
molts àmbits de la quotidianitat que la majoria de persones escolta i esta
pendent com de la meteorologia i ningú s'ho planteja com res negatiu, en
arquitectura s'empra per donar volum a les formes fractals.
L'educació
corporal ens mostra que l'expressió corporal necessita del caos per arribar a
la des programació de postures nefastes i aconseguir una nova reestructuració
més harmònica i fluida amb el propi cos. Acceptar el que un veu, sent i
necessita vol dir estar molt obert, i això és sinònim de caos i canvi.
Us
convido a que us submergiu una mica en
el caos... a veure si nosaltres mateixos ens podem sorprendre aprenent a
canviar.
10/03/15
