No vull pas entrar en la dicotomia de com es gestiona el Museu, si sota una fundació o des de la pròpia administració local; a mi m’interessa la cultura com a bé comú i eix vertebrador de la societat.
Com a figuerenca i ciutadana entenc que els museus són eines i recursos divulgadors de la cultura, i la cultura és un vincle bàsic per l'educació social en particular i per l'educació en general.
El que ha passat i passa repetidament és que s'ha perdut el concepte de cultura com espai on cultivar-se. S'ha passat a la perversió d'entendre la cultura com un producte o una industria cultural com element de consum; aquesta forma d'entendre-la ja fou criticada pel filòsof Theodor Adorno, de l'escola de Frankfurt, el qual opinava que la industria cultural suposava l'expropiació de la consciència de l' home, i substitueix l'experiència artística genuïna per l'art inferior, testimoni del fracàs de la cultura.
Un museu és un espai de trobada, per establir lligams amb allò que coneixeràs, un lloc de trobada i cal emprar les col·leccions locals o pròpies per interactuar i crear nous espais de diàleg. No pot estar aïllat del seu entorn. La cultura amb majúscula es quelcom més que contemplar i observar, ha d'impulsar a pensar a l'individu no com a massa que es deixa arrossegar segons el corrent que l'empeny, sinó que ha de fer de cultiu, d'element crític, que suma amb altres individus per aconseguir una societat que crea i mira noves perspectives. Provocar noves experiències sempre és quelcom atrevit o agosarat. El tarannà de les persones fa que ens acomodem a fer les coses de la mateixa manera, repetitiva. Solem resistir-nos al canvi senzillament per mantenir allò que s'ha establert.
Un museu sempre serà una visió particular i sesgada d'una forma de fer, encara que es faci de forma interactiva i participativa. No podem restar com espectadors expectants o popes sinó hem de ser part responsable i compromesa amb allò que es fa i en aquest cas el tema que ens ocupa, el Museu de l'Empordà.
Com diu Adorno no podem ser mers observadors de l'art que contemplem, sinó que hem de passar a ser-ne part o si més no actius amb allò que observem, per tal que ens porti a pensar de forma més amplia i canviant. Necessitem de la cultura i de l'esforç de l’intel·lecte. Fer crítica d'allò que va contra corrent no es fàcil, repetir patrons destrueix lentament la nostra capacitat d'innovar-nos. Només repetim amb inèrcia quan res ens importa.
Després de veure l'enrenou que ha provocat el canvi de gestió del Museu, faig una recerca la google i trobo www.museuemporda.org on s'obre una pàgina que posa: "en construcció" m'ha fet pensar en el documental de José Luís Guerin.
Del Museu de l'Empordà ja en coneixem els fonaments, ara cal com a veïns saber si es en la nova construcció es parteix de la idea de cultura o d’indústria cultural?
(Article publicat al Setmanari de l'Empordà) 10/02/15
